Etapa 02.- Rubí - Terrassa

La pensió d'ahir 20 "euracos", crec que va ser un atac a la meva catalaneitat.
Després de l'oferiment d'en Miguel, varem quedar per telèfon de pasar-lo a veure, em venia de camí. Cap ficat de que vivia al Les Fonts, vaig possar Les Fonts al GPS i vaig sortir.
En arribar el vaig trucar i... viu a Sant Quirze!, cinc quilometres mès enllà (mès enllà vol dir cap a l'altra banda). Apa, tomba i gira i cap enllà.
Ja l'energia del xuxo se m'estava esgotant quan vaig arribar a casa seva: ous ferrats amb ham i tomàquet am formatge, plàtan i café amb mel "Cartiel". Buf! Tornava a estar a tope.
Xerrameca, riures i sortim, jo amb un bocata sota el braç. He dit sortim per que em va acompanyar, primer un troç, al final fins a Terrassa.
El conjunt Romànic de Sant Pera era tancat fins a les 16:00. Vam anar a dinar, va culminar l'obra de misericòrdia. En tornant, el museu era obert, però les hostesses no teníen de segell, havia d'esperar fins ales 19:00 a que vingués el capellà o anar a la catedral. Jo volia Sant Pera.
Era dia de portes obertes del recinte i ens van convidar a entrar. Fotos, comentaris, mès fotos. Va marxar.
El mossén no tenia la clau de la sacristia, no era el titular. Un altre cop: ...a la catedral..., i jo: vull Sant Pera!, doncs haurà de ser demà a les 10:00. Comento a les hostesses (4) i diuen que truquen al mossén (titular), en aquell moment ve corrent el suplen demanant per "aquel señor, que el sacristan tenía  la llave". Segell aconsseguit!
Internet, hostals, truco (en castellano): mire que bla bla, camino, esta noche...Respuesta: 25€, baño compartido, està a 2 minutos (en coche supuso), ahora llamo que le den la llave.
Quaranta minuts mès tard, en el restaurant on havia de recollir la clau no savíen res. Van trucar i : dame 20€.
Instal.lat, he fet una visita de cortesia i tornant m'he menjat el bocata. Blog i a dormir.
Demà mès.
Salut!