Sortida

Nou del matí. Estic al portal de casa dubtant del primer pas. Tinc la comuna sensació de que em deixo alguna cosa. Serà a mi mateix?. No surto, salto... Un petit salt per la humanitat i un de gran per mi. Aaaaaaaaaaaaaaaaah! Trigo dècimes que semblen segons. Com si m'hagués submergit en un desconegut oceà, la meva respiraciô s'accelera al mateix ritme que el meu cor, les cames, dubtant, encara no engegen. Miro al voltant. Bé, no m'ha vist ningû. No hi ha marxa enrera, o al menys no em giro. El primer pas de 1.500.000.