Castillo de Loarre

Magnífica construcció del s. XI, perfectament integrada a la penya. La seva inexpugnabilitat el va fer inútil, ningú es volia barallar amb ell. Va esdevenir monestir i va acabar abandonat.
Tot el demés en fotos.

Etapa 16.- Bolea - Sarsamarcuello

Paro a esmorçar a Ainés, banc de plaça. Me'n adono que porto els mitjons del revés (no dereta-esquerra si no dintre-fora), me'ls arreglo, per alló de si plou.
S'aixeca vent. Per cert, la cançó d'avui "Paquito el chocolatero"
Ja veia de lluny el Castell de Loarre i els meus companys de festa m'havien comentat de la seva bellesa, ells anirien a visitar-ho. Decideixo definitivament anar-hi jo també.
Faré un "post" apart.
Arribo a la bifurcació i torço a la dereta. Puja que pujaràs, sembla que el camí s'allunya. Paro a pendre posició i buidar sentina.
Tot just recordo la direcció del vent i em giro ràpid per no mullar-me, uf! m'anat d'un pel, però m'he quedat indefens davant un grup de ciclistes (tot dones per les veus i rialles) que acaben d'apareixer pel revolt. No puc girar (vent) i no puc parar. Les rises augmenten. Quan acabo i amago estan a escassos cinc metres. «No han pogut veure res -em consolo». Esquiven en filera i en silenci el mullat. Posso cara de tonto, no em calia.
--Buenos días --saludo.
--Buenos días --quasi totes a cor.
Se'n van. Les conyes i riures es senten enfortides des de lluny.
Continuo pujant, vaig bé.
Trobo dos passejants que m'adressen correctament. Arribo.
La portera em diu que haig de treure tiquet, em guarda la motxilla i hi vaig.
Acabada la visita, ella mateixa m'indica la sortida/entrada secreta (que no revelaré en honor a la confiança). En menys de mitja hora estic a Loarre.
Allà em troben els meus companys dels últims dies, en Moja i la Montse.
Prenem un vermut (conviden) i fem que ens facin una foto. En Moja m'adverteix de la falta de subministraments dels pròxims dos destins. Carrego per dos dies al forn i fem junts una part del camí. Ells van a cercar el cotxe. Ens separem, petons, abraçades...a reveure.
El camí comença a pujar. 2/4 de dos Sarsamarcuello. Poca cosa, pero el local social/bar a tope d'ambient.
Estic "bloguejant", quan acabi, o m'entri la son, a sopar i a dormir.
El cel s'entela, les dos etapes següents son classe III.
Apa, passeu-lo bé.
Salut!

It's been a hard day's nigth

Després d'un agradable sopar (se'ns van fer les onze) vam decidir aprofitar les dos hores de son que quedaven fins el començament de la festa.
Malgrat l'assaig de l'orquestra i l'enrenou dels preparatius, em vaig adormir.
Va ser un dorms i no dorms amb somnis creuats amb cançons:...el hijo de la Doloreeeeeeees...tu querias que te dejara de quereeer i lo has conseguidooooo...tititititiritiiiiiii tirorirorarooooo ei! ei! ei! ei!...el 7, el 23, 74, siete cuatro, 22, dos dos...i nos dieron las diez i las once, las doce i la una, las dos i las tres...salta! salta comigo, yo digo salta! salta conmigo...xunda, xunda, xinda, xunda...( l'orquestra plegava a les quatre). A 3/4 de sis m'aixeco.
Vaig haver de desplaçar un grup de gent que havia invadit la sala-menjador-cuina-dutxa-lavabo-taça esbiaixada apelant la intimitat, no em va costar gens. Net i esmorçat, faig la motxilla i surto per la porta de la festa (logística de la clau única). Em despedeixen com un heroi que va a la guerra: "peregrinooo, buen caminoo!
Sortint em trobo Venus descansant sobre la mutanya. El Gratán està adormit, aprofito i m'escapo.

Bolea

Curiós nom i curiosa localitat. D'alguna manera em recorda Berbegal però amb moltíssima marxa, serà el comiat del quintos. I aixó que diuen que'ls comiats son tristos!
Serà que com amdós son en alt, els habitants viuen amb la tranquilitat de que no els enxamparà la crescuda dels mars.
Trobo l'estanc obert, compro una xocolatina per la informació ( no hi havia res mès d'interessant).
M'envia cap a Santo Tomás, està tancat.
Vull pujar al cap d'amunt per veure les vistes. Dos homes parlen amb la fornera, aquesta obra la fleca i em colo a comprar, bingo! Ja tinc sopar i esmorçar. Continuo pujant pel camî equivocat, però amunt es amunt i s'acaba a dalt. Brutal, no se si les fotos faran justîcia. Baixo a la colegiata, fan culte, em colo (2€), fotos. Retaules en fusta, una pasada.
Passeijo la bossa per tot arreu i me'n torno a l'alberg.
Fem el relleu amb la Montse i en Moja, nomès hi ha una clau.
I aqui el blog.
Soparem plegats i si la festa, que es aqui sota, sota sota, no ens deixa dormir ens afegirem.
Salut i bona nit.