Etapa 29.- Tosantos - Agés

M'aixeco tard, he dormit bé. Deixo la casa i dono una ullada a l'ermita de la Verge de la Peña, encastada en la muntanya.
Surto sol. El camí ja està plé de pelegrins procedents de Belorado. L'única gràcia d'avui es l'entrada a Castilla.
El camí sembla una desfilada. Puja salvant un desnivell de 200 metres fins a un alt on hi ha un monument "a los caídos de la guerra civil" en que no s'aprecia cap tendència. Aerogeneradors, tupids boscos i la pista serpentejant, vertical i horitzontalment, entre turons.
Arribem (amb l'Erica i en Javi) a Agés. Teníem dos opcions d'alotjament "la casita roja" i "la noruega".
La casita roja no admet reserves, al contrari de la seva germana "la casita amarilla", i costa 5 €, dos menys que l'altra. La noruega es una dona antropóloga que acull pelegrins, quan no està de viatge per l'Àfrica o Sud-Amèrica, per la voluntat de 5 €, d'aixó ens enterem després de visitar-la, a mès no es pot cuinar i a dormir abans de les nou i sortir després de les set. Li diem que anem per les motxilles, ens ho pensem pel camí i no tornem.
L'home de les casetes, José Luís, es molt enrollat. Els deixa juntar dos lliteres (llitera de matrimoni).
De sobte apareix el xef coreà: el gran Song, amb el seu inseparable secretari Usong. En un plis plàs munta un sopar per a di-vuit persones, aquest cop m'hi apunto. Demana cervesa per cuinar ("el cocinero ha de estar contento"). Cuina espaguetis (seva, pebrot, all, olives, llimona, xoriço...). Demana disculpes inclinant-se varies vegades amb les mans en prec i promet que demà muntarà una paella a Burgos on ens satisfarà. Després (algú havia comprat vi) promou una festa en la que cada nacionalitat representada ha de cantar una cançó o recitar un poema. Neozelandessos, portuguessos, estatunidencs, coreans, españoles i catalans, tots tenim el nostre moment. Quan comencen les individualitats triumfo amb "En Joan petit quan balla".
Poc a poc es disolt la festa i marxo a dormir. Encara se senten brindis i rialles una bona estona.

Etapa 28.- Grañón - Tosantos

Pel matí m'assebento que la pila bautismal mès antiga es troba a la localitat següent, Redecilla.
Aquesta vegada he hagut de tornar a pel telèfon (aquest cap...).
M'he ajuntat amb el Javi i l'Erica i hem fet tota la jornada junts.
El camí ben definit, per una pista ampla que va paralel.la a la carretera, no aporta cap interés mès que el canvi de regió. Entrem a Castilla.
Dinem pel camí i anem xino xano, nomès son 20 km.
L'alberg, una casa de 300 anys, va formar part d'algunes escenes de la película "Camino".
Ara comença la part mès escarransida del trajecte; paisatges monotons, camí planer, pobles petits i anant fent.
Ara es fa el sopar i sembla que està per ploure.
Preu: donatiu.
Arriben la tribu dels Bradley: matrimoni canadenc amb sis filles i un fill. La gran 16 anys, el petit 5.
Després del sopar, mentre els altres preguen, l'Erica, el Javi, el Fernando i jo recollim i freguem els plats, coberts i cassoles (sopar de di-nou).
Dormim a terra. Es dorm bé.
Salut!

Etapa 27.- Nájera- Grañón

La nit la passo com puc. Es el millor matalàs que he trobat fins ara. La gent (o al menys uns quants) s'aixeca d'hora, jo també. A 1/4 de set surto, es fosc i la motxilla sembla buida, la roba! Haig de tornar, m'he deixat la roba estesa.
Resurto. Al poc veig una ombra ajupida. Un home dubta del camí. L'encoratjo a seguir (always west) i em segueix.
Alemany, parla be l'español i vol practicar, Thomas. M'acompanyarà fins a Grañón, després seguirà.
El camí no te pèrdua, ampla pista entre vinyes i conreus, ara al costat de carretera, ara no. Santo Domingo de la Calzada. Totes les visites son de pagament, fotos d'exterior.
El camí continua monotònic fins Grañôn. L'alberg està muntat damunt mateix de l'esglèsia. Matalassos prims a terra de fusta. Hi ha una visita sorpresa al campanari amb toc de les cinc inclós.
A les vuit sopar de germanor: llenties amb galets i formatge, amanida i flam.
Declino l'oració i em barallo amb el blog. Quan tornen recullida i neteja del menjador i plats a quaranta mans i bona nit.

Etapa 26.- Logroño - Nájera

La sortida de Logroño es llarga. El cel està encapotat i la temperatura oscil.la entre 12°C i 14,5°C depenent del termómetre, encara que algún ho marqui en °Farenheit pels extrangers.
S'acaben els edificis i una pista, ara cimentada, ara asfaltada, porta entre parcs fins a l'embassament de Grájera. Un pescador pesca. El camí continua per una antiga carretera abandonada. El paisatge ja està dominat per les vinyes, per entre mig cereals i algun camp de golf.
S'apropa Navarrete. L'esglèsia es mès gran per dintre que per fora. Hi ha segell i auto-sellejo. Bonic poble.
Ja sotint la pista segueix paralel.la a l'autopista. Vaig parlant amb un melillenc resident a granada. Em comenta que Melilla es la segona ciutat amb mès edificis modernistes. Ens salten els marcats desviaments a dos pobles i guanyem quatre quilómetres. El perdo en ina atutada i arribo a Nájera, intetesant localitat amb molta marxa.
L'alberg, una sala amb quaranta-cinc lliteres, s'omple. Els coreans, nombrosos, fan el camí per que els hi serveix de crèdits universitaris.
Uma volta pel poble, compres, vinet amb el Javi i l'Èrica i a fer el sopar.
Quan arribem Son, un coreà que parla un español de carrer, copa tota la cuina fent sopar per 20. Hem d'esperar veient l'espectacle de com treballa. Es cuiner profesional, ha estudiat tres anys a Barcelona, porta dotze a España i es dedica a acompañar a grups d'universitaris coreans pel camî. Tot un profesional. El seu sopar 8€/persona. El nostre 5,5€ tots tres, cuina en Javi (i renta els plats) i em diuen papi.
Demà allarguem l'etapa fins a Grañón (per consell del melillense-granadino).
Salut!