Etapa 22.- Monreal - Puente la Reina

Etapa reina (31 km) després del pal d'ahir. Abans de dormir estudio les mini-etapes per dosificar.
Surto a les set. Bufa un vent fred que m'obliga a possar-me el pantaló de pluja encara que no plogui, no puc esperar a arribar al promés bosc que tinc a la vista.
Ja enraserat, la sensasió tèrmica millora. Amb pas accelerat per entrar en calor, utilitzo tècnicas d'esqui nòrdic per no relliscar en l'enfangat sender de no mès de mig metre d'amplada.
A partir de Tieba mès fàcil, quasi tot pista.
Els pobles cauen a bon ritme i quan arribo al portal dels 5 km, una catifa de confeti adorna el camí. Dos esglèsies mès i arribo a l'alberg. 7 hores.
He passat per pedreres abandonades i en explotació. Esglèsies, castells i torres. Camps de faves i espàrrecs. Processionàries fora de lloc i un arbre ornat amb boles de vesc. Tot aixó s'acaba arribant a Puente la.Reina/ Gares.
Quatre albergs de mès de trenta places cada un (en el que estic son 92), grups de totes les nacionalitats: japonessos, ianquis, italians, alemays, francessos, catalans; del que menys hi ha son "españoles".
Hi han dos precioses esglèsies i la foto final defineix el lloc.
Demà surtiré pel pont direcció Estella i mès enllà.
Fins la próxima.

BlogThis!

Etapa 21.- Sangüesa - Monreal

M'aixeco a les sis, com en els últims vint-i-cinc anys, ja es un vici. Intento fer el mínim soroll recollin las coses. Lavabo, lo just, i escapo fora d'aquesta casa adosada de 250m2 amb quatre habitacions, tres lavabos, saló, garatge i cuina; com aquesta última no la he vist, tampoc la he utilitzat, he sortit a 2/4 cap a la porxada de la "Casa Consistorial" a esmorzar.
He hagut d'utilitzar la tecnologia d'orientació per trobar la sortida. Travesso l'Aragón per tercera i última vegada en el trajecte. Nomès he pogut fotografiar ombres.
Grans industries envolten la localitat. En un despist haig d'envoltar una per retrobar el camí.
El temps no es gens segur pero no plou. El camí, a cops ample, a cops sender, puja entre camps i molins de vent. Al fons aparèixen dos gegants cavalcant entre la boira, capitanejant el seu ejercit. El Quixot es tornaria boix, en Sancho no li portaria la contrària.
Arribant dalt del "Alto de Aibar" el camí, baixant, es torna sender entre magnífics pinars i de cop i volta a pujar un altra vegada, fins al "Alto de Izco", llarguíssim.
Una cinta de formigó, entre faves i pèsols, em condueix des de Izco durant set quilòmetres fins al penúltim poble. Els peus i els genolls pateixen i a sobre es possa a ploure. A quatre quilòmetres del final diluvia. Els dos últims els faig quasi corrent per un camí de fades.
Arribo. Una senyora molt amable m'indica des del balcó on es l'alberg. El trobo, entro, m'instal.lo i truco. No em contesten, deixo un missatge parlat que seria transcrit i enviat al destinatari, també m'arriba a mi, s'enten.
Apareix la noia amb el segell a la mà. Si vull dinar ha de ser ja!.
Bol de llenties amb arrós serveix-te el que vulguis, amanida abundant i un bistec (tallat per que no hi cap al plat) amb patates, aigua, gelat i café, vaja quasi com el Marcos, 9,50€.
Arriba el segon pelegrí, francés. Arriba la seva dona, en cotxe (recolçament logístic), l'indico on es.
Mès tard arriben la parella de Torredembarra i l'alemany que parla francés.
Sopo amb la parella, riem un munt.
Tots pendents del temps de demà. 31 km.
Creuem els dits!
Bona nit.

El cargol d'abans d'ahir m'ha avançat!!!!!