Els vuit últims quilòmetres mès llargs que recordi.
El camí pren direcció sud, separant clarament les últimes feixes conreables de cereals a la dereta amb les primeres terrasses d'oliveres i ametllés que s'enfilen per l'esquerra cap a la Serra Llarga, frontera natural amb Lapaonia.
El temps es regira i m'han convidat a un dia mès de refugi, si cal.
No comments:
Post a Comment