Etapa 04.- Montserat - Igualada

La sortida pel Camí dels Degollats es una mena d'exposició de les Verges patronals de nombrosos municipis catalans. Es veu que cada ajuntament ha fet la seva, pot ser hi han dos-cents.
Havia emplenat dos ampolles d'aigua de la font pública. Els informes deien que no trobaria aogua fins al final.
<<Aigua de Montserrat --pensava>>. Al primer glop vaig comprovar que no tenia res que envejar a la de Barna. I així tot el camí.
Deixats els Degollats, el camí t'aboca a la carretera del Bruc, set quilòmetres mès d'asfalt, fins el coll BCN-Manresa i després dos mès de sender de pujada fins a Sant Pau de la Guardia.
Aquest conjunt d'esglèsia i masia està voltat per una hípica, per on arribes, i una llarga urbanització, a la banda d'Igualada. No mès el gossos festeixen el meu pas amb gran joia, corrent i bordant, acompanyant-me darrera les tanques, al llarg de les seves parcel.les.
Un altre pujadeta i arribem al, en altres temps, temut port del Bruc, pas que dificultava el trànsit entre la capital de l'Anoia i les comarques de costa. Això implicà que Igualada mirés mès cap a les de Lleida, malgrat tenir La Panadella per l'altre costat.
El port del Bruc resta a la memòria de molts conductors d'avançada edat, pregunteu, pregunteu.
Ara, emcara que arranjat, encara fora mès temut doncs tot el trànsit de mercaderies perillosses el fan passar per aquí.
Bé, que com no tonc tema m'enrrotllo. El camí baixa quasi pel dret travessant tres o quatre vegades l'asfalt. Al final (A-2) un camió aturat i el xofer, extintor en mà, revisant els fumejants frens.
Xino-xano, Castellolí, no mès resten 7,5km segons cartells.
La entrada a Igualada interminable. Inmens polígon industrial amb un 80% de naus per llogar o en venda.
El Camino es deixa notar, un munt de cotxes (3) fen sonar el claxon per que els saludés. Un ciclista ha parat en plena pujada (jo baixava) per demanar-me d'on havia sortit, que ell havia tornat d'allà al novembre, que m'ho passaria molt bé, que..., buen camino! I quasi em dona una abraçada.
Des que he arribat a Igualada segueixo un track pel móbil. Passo pal davant d'un bar "C'al Jaume" Menú 10 € i cap en dins. Espaguettis bolognessa, bacallà amb samfaina, puddingi café. Racions descomunals, la samfaina com la de la meva mare i el pudding king size amb nata (triple gruix).
Web EROSKI, contacto amb l'alberg.
Claus, llençols, sabonets i propaganda= 15€.
El lloc està bé (es per 18 i estic sol) i estic sopant mentre escric.
Avui poca foto.
Ah! He habilitat els comentaros per tothom (no era res, no ho sabia fer).
Espero no penedir-me (ni per masses, ni per masses pocs. No em preocupa ara se com tallar-ho. Je, je...)
Salut i bona nit!