Etapa 05.- Igualada - La Panadella.

Les cròniques d'aquesta etapa la descriuen d'avorrida, ja veurem.
Alarma a les 06:00, m'aixeco, toilette i esmorço l'altra meitat del sopar. Hem preparo dos entrepans per acompanyar el viatge, refaig la motxilla novament (tinc la sensació de que la motxilla perfecta s'obté l'últim dia), reviso no deixar-me res i surto sense esperar gaires sorpresses.
Tanco la porta i contraporta del edifici i deixo les claus a la bústia segons varem acordat. Horror! La porta que dona al carrer tancada a doble volta i les claus a la bústia! Aixó que no havia de passar res. Truco a la residència que ho gestiona i lem diuen que fins a les vuit no arriba ningú. En fí, els hi dic que provaré de treure-las amb un fil ferro (que no tinc) i que si ho aconsegueixo ja els avisaria. Quedem així i començo a cercar un fil ferro per l'extensa explanada que limita amb la caserna dels mossos.
Total, que em fixo en el mur, i saltant-lo? Per aquesta banda fa dos metres, i per l'altra?
Pujo la motxilla dalt i després escalo la paret. Bah! Dos metres també fins al carrer, cap problema! Em despenjo.
Just estic baixant la motxilla quan dos mossos em donen l'alto: "Aturis malfactor". Em quedo pelplantat, amb les mans enlairant la motxilla.
--Identifiquis!
Començo a explicar-lis el què i sembla que s'ho creuen. No obstant haig d'acompanyar-los i tornar a desfer i fer la motxilla mentre truquen a la residència per corroborar la meva història.
--Has de comprendre la nostra actuació. Apa, bon camí --entregant-me la credencial i el DNI.
En un intent d'inmortalitzar el fet els hi proposo que em marquin la credencial amb el segell de la comisaria. Les seves mirades em fan recollir ràpid i marxar: passiu bé, bon dia.
<<Si m'hagués quedat esperant dintre ja hi seria fora --vaig pensar al veure llum dins l'alberg mentre passava>>.
La sortida d'Igualada perillosa. Caminant per la línia blanca del inexistent voral. Els conductor feien sonar el clàxon al.legrement fent-me el salut al pelegrí: ensenyant l'ungla del dit cor apuntant al cel. Quina joia! Els hi contesto amb el mateix gest redoblant-se el soroll de les botzines. Ara amb les dos mans en l'aire. Carai, crec que si no fos per les presses mès d'un baixaria del cotxe per abraçar-me.
Amb el cor plé de la satisfacció pel reconeixement surto de la població. Arribo a un camí senyalitzat com a compartit entre cotxes i bicis, d'andaires no diu res però em colo.
Arribo a Sant Genis, patró dels comediants, poble molt curt.
Sis quilòmetres mès i Jorba. Visita a l'esglèsia i esmorçar al castell (segle X). Mig bocata.
Set quilòmetres i mig mès i Santa Maria del Camí. Mès romànic. L'altre mig bocata. Final del camí compartit. A partir d'aquí per l'antiga N-II.
Les opcions per dormir a la zona eren a Jorba (alberg, a 8,5 km  de la sortida), La Panadella (hostal, final d'etapa 22,5 km) o perllongar fins a Cervera (alberg, 17 km mès). Tal com va tot decideixo La Panadella.
Arribo cansat. Han estat 22 km amb pujada constant d'entre el 2 i el 4% (450 m de desnivell) segons tram. Son un quart de dues.
Provo el primer hostal: no, no, aqui no tenim habitacions. Ves al del costat.
Hotel Bayona [descompte per pelegrins amb credencial)]. Perfecte, 21€ l'habitació i 10€  el menú.
Dutxa en banyera, montgetes amb orella (i bitxos), entrecot, yogourth i café. Becaina. Ja he comprat pels bocatas de demà i aquesta nit soparé l'altre bocata.
Bé, lo dels mossos o les peinetes era per amenitzar. La resta veritat.
Salut i fins demà.