Monday, April 21, 2014

Etapa 17.- Sarsamarcuello - Ena

A les cinc es posa a ploure, suau i abundosament. Hauré d'estrenar l'equip de pluja.
M'aixeco a 3/4. Després d'esmoçar paso a l'higiene (bàsicament dental, tinc obsessió per que no em torni l'halitosi). Escullo l'equip i me'l col.loco. Surto, ja no plou però noto a la cara les gotetes que formen els núvols baixos.
El camí enfila cap a munt. El vent, arremolinat, no pren cap direcció en concret, el meu ponxo tampoc. L'equip de pluja fa mès d'equip de vent, tapa el fred. El camí segueix pujant.
"Mirador de los buitres 2 km", no hi ha res a veure.
De cop el vent es decideix i bufa amb força del est. Haig de parar a posar-me la xaqueta i ensinistrar el ponxo. Ja quasi arribo a dalt i comença a ploure. Al mig aixopluc de la mitja ermita, enraserat, torno a arranjar-me els estris. Me'n surto prou bé. Singing in the rain.
El camí apunta baixada. Havia de ser l'etapa mès bonica, per les vistes i no he vist res (vosaltres tampoc).
--Sigue la pista gorda i no la dejes --em va dir l'home al club social-bar.
Be l'he deixada varies vegades. Les fletxes grogues marquen trencants que escursen els revolts (de pendents mès suaus pel tràfic rodat). Les dresseres amb la pluja semblen torrenteres. Prioritat 1 no caure, prioritat 2 no esgarrar ni ponxo ni pantaló. Vaig poc a poc.
Dos hores després deixa de ploure. Jo continuo igual, nomès que ja m'atreveixo a treure el mòbil per fer alguna foto.
Pista ample, baixada, es fa via. Haig d'anar esquivant els bassals ensofrats de pòlen.
Travessant La Peña veig al fons el riu Gállego, neix a la France. Quan al creuo pel pont, també em creuo amb "el canfranero", nomès es màquina.
Arribo a Santa María y La Peña.
Mitja horeta per esmorçar davant del bar tancat, i "arreando".
Vaig prou sec per la que ha caigut.
Una mica d'asfalt i m'enfilo per un sender que, des de l'alçada, segueix el curs del riu Ena. C
Sender de fades entre fang, pedres i vistes sobre el riu.
El creuo tres vegades, una descalç.
Relliscant per la enfangada pista arribo a Ena. Ritual, a les cinc arriba un company. A les sis surt el sol. 2/4 de nou, ja he sopat, bloguejo una mica (tot) i a dormir.
Bona nit

1 comment:

  1. Gràcies per regalar-nos totes aquestes fotos fantàstiques als qui et seguim. Com qui no vol ja has fet més d'un terç del camí. Ànims per seguir endavant i, per damunt de tot, gaudeix-lo! Des de les comarques vallesanes, salut!

    ReplyDelete