Avui l'etapa depenia del temps. Quan m'he aixecat no pluvia i es podia veure la lluna entre els núvols. No eren núvols, era boira. Surto amb l'esperança de que el sol s'obrirà.
Pujada per pista enfangada (com ahir). Arribo en un coll esperant que canvîi el substrat, fang. Crueuada de riu (descalç) i començo a gaudir del paisatge que es va obrint de clar en clar.
Esmor"z"o a Botaya. Els que viuen a Catalunya estan fent les maletes. Segueixo per una forta pujada cap a San Juan de la Peña, visita que comento apart.
Des d'aqui, a mig trajecte, el camí, després d'una suau pujada que em treu el fred agafat a la visita del monestir, sembla despenyar-se en un fort descens.
Rebo un SMS, una queixa de per qué no he publicat el blog d'ahir, haig de donar explicacions i demanar disculpes.
Continuo la baixada fins a Santa Cruz de la Serós. Dino i connectat al Wi-Fi del local pujo el blog pendent.
Nomès queden vuit quilòmetres per uma bonica pista, ja no tant enfangada, amb quantitat de fonta rajant per tot arreu.
Paso pel veïnat de Binacua, última població abans de Santa Cilia. Comença a ploure, la típica tronada muntayenca de lea tardes, no em preocupa, en mig minut ja estic preparat.
Vint minuts mès i arribo al refugi. El veig una mica petit pero truco a la porta, insisteixo, no m'obren. Un veí des de la balconada, al altre costat del carrer, em crida:
--Que ahi no es, eso es el anuncio. Está más abajo.
Li dono les gràcies i li faig cas.
Hi ha cua per registrar-se. Està el company de la nit anterior, que se'n torna a casa. La responsable, colombiana, em dona presses per que agafi un llit abans que arribi mès gent.
Hi han dos habitacions, dones i homes, de cinc lliteres cada una. Dos lavabos, ina dutxa i un vàter en el de homes, suposo que l'altre igual. Una sala gran abaix i una mena de centre cultural a sobre. 10€.
Bloguejo mentre espero per sopar.
No comments:
Post a Comment