Surto del combatiu Artieda. Per cert que ahir sopant el comany Jose Maria em va comentar si m'havia fixat en el detector de presencia que hi ha al pati de l'esglèsia de Santa Cilia, que posava en marxa el brollador quan pasaba algú. I jo somniant amb bruixes!
Clareja, sempre a la mateixa hora. Sembla com si l'avançament del matí me'l mengés amb la caminada (sólo para navegantes).
Avanço cap l'embassament de Yesa, camí de Rueste.
Després de l'inevitable dosi d'asfalt, entro en un corriol entre rouredes que voreja el pantà. Al final una mica de carretera i apareix Rueste.
El poble va ser evacuat en els anys 60 per la construcció del pantà, encara que no es va veure afectat. Havia estat plaça forta quan la "Reconquista", queden les runes de la fortificació.
Avui en dia, el terme municipal expropiat ha estat cedit a la CGT, altres antics municipis en la mateixa situació estan en mans d'UGT o de CCOO (tocat els nassos).
Part de la zona serà inundada per l'ampliació de la presa, d'ací venen les protestes.
Des de Rueste (esmorçar i bocata take away) la següent parada es Undués de Lerda. Haig de pujar un cim des d'on no es veu el pantà (kk).
El poble, net i polit, te una bonica esglèsia i un alberg de pelegrins on s'ha quedat el company José María, havíem quedat a Sangüesa però m'ha trucat que s'havia perdut i que amb els peus destroçats es quedava a Urdués. Bon camí Jose María.
Vaig a donar records als encarregats d'aquest alberg de part dels de Artieda. He passat l'última nit que el tenien obert.
En lloc de dirigir-me cap a Sangüesa ho faig cap a Javier (tatxiiiin!), punt i apart.
Sortint de Javier (tatxiiiiin!) agafo el camí vell de Sangüesa fins a la localitat. Abans em passo pel puzzle desmuntat d'un antic castre romà, des d'on tampoc veig el pantà i em penedeixo de no haver fet aquella, pensant que en faria una de millor.
Arribo a Sangüesa a les 18:08, l'alberg tanca admisions a les 18:00, no m'agafen el telèfon.
Arribo a l'alberg, després de passar per farmàcia (Compeed) i pel super (llet, fruita, pa,...), m'obre una parella que ja ens havíem trobat abans, ella es de Barcelona i ell de Torredembarra. Passa un senyor, gran (de vell), i es veu que ja es coneixien i comencen a xerrar. En aquestes que diu que teuna casa amb quatre habitacions, que viu sol que...jo li salto:
--¿Y si me voy a su casa?
--¡Ah, pués vente!
--¿Cuanto me va a cobrar?
--¿Yo? Nada.
--Pués vengo.
--Pués ven.
Y aquí estic a casa d'aquest bon home, que es diu Javier (això m'ho ha dit el seu fill gran, 54, aturat, que viu amb ell.
Bé, ja estic per dormir. Demà ja faré lo de Javier (tatxiiiiin).
Salut i bona nit.
No comments:
Post a Comment