Etapa 23.- Puente la Reina - Estella

Son 2/4 de cinc ja no puc mès, m'aixeco.
Amb el meu frontal, encés amb llum vermella per no enlluernar, agafo els trastos i surto a la sala-menjador.
Hi ha un oriental plegant el sac de dormir cerimoniosament, després m'assabento de que es coreà. De sobte, comença a entrar gent amb bosses i motxilles. Sembla una carrera per veure qui surt el primer. Un a un, a mida que anem acabant, anem sotint. Pel carrer es veu la filera de pelegrins distanciats aleatòriament.
Creuo el pont i sonen els 2/4 (de set).
Al poc el camí ja es de terra i s'endinsa pels camps sota el xivarri dels ocells. Cada un marca el territòri amb el seu cant, a mida de que s'allunya el de un, s'apropa el del següent.
El camí segueix l'antiga via romana, a trossos està empedrat;
pel costat una pista mès ampla i planera, es pot escollir, escullo el mil.lenari.
En el carrer del poble per on passa el camí les botigues, bars i forn ja estan oberts des de ben d'hora. També hi han localets habilitats amb màquines de "vending", nomès cal portar la butxaca plena.
Arribo a l'alçada d'un jubilat romanés que avança dificultosament. Li fa mal el genoll esquerre, li recepto descans. Mentre l'estatounidenca, amb la que m'havia creuat un parell de cops, m'atrapa; continuem junts un bon troç.
Comença a ploure i m'arranjo. La companyia dura el que dura preguntar sobre la pena de mort als USA i el cas Lehman Brothers. Es queda a Villatuerta.
M'aturo a veure si una euga prenyada, que esbufega profondament possant-se de puntetes, pareix. No ho fa. En Juan m'atrapa i entrem junts a Estella.
La ciutat, concessió del rei Sancho de Navarra als francs, està encastada en un meandre del riu Ega. Te palau real i moltes esglèsies.
Anem a l'alberg parroquial (la voluntad amb esmorzar). Arribem hora i mitja abans (obren a la una), esperem.
Dos habitacions amb nou lliteres cada una, total trenta-sis pelegrins mes les dos hospitaleres; un lavabo+dutxa per sexe i una cuina per tots. Plou i no es pot sortir fora. Festival.
A 2/4 de tres sortim a comprar. Fem macarronada.
A la tarda el temps millora, una volteta per coneixer la ciutat.
Sopar fred. El blog no carrega. A les deu frau Rottenmeyer tanca la porta i les llums. Tothom està als llits, comencen els primers roncs.