La sortida de Logroño es llarga. El cel està encapotat i la temperatura oscil.la entre 12°C i 14,5°C depenent del termómetre, encara que algún ho marqui en °Farenheit pels extrangers.
S'acaben els edificis i una pista, ara cimentada, ara asfaltada, porta entre parcs fins a l'embassament de Grájera. Un pescador pesca. El camí continua per una antiga carretera abandonada. El paisatge ja està dominat per les vinyes, per entre mig cereals i algun camp de golf.
S'apropa Navarrete. L'esglèsia es mès gran per dintre que per fora. Hi ha segell i auto-sellejo. Bonic poble.
Ja sotint la pista segueix paralel.la a l'autopista. Vaig parlant amb un melillenc resident a granada. Em comenta que Melilla es la segona ciutat amb mès edificis modernistes. Ens salten els marcats desviaments a dos pobles i guanyem quatre quilómetres. El perdo en ina atutada i arribo a Nájera, intetesant localitat amb molta marxa.
L'alberg, una sala amb quaranta-cinc lliteres, s'omple. Els coreans, nombrosos, fan el camí per que els hi serveix de crèdits universitaris.
Uma volta pel poble, compres, vinet amb el Javi i l'Èrica i a fer el sopar.
Quan arribem Son, un coreà que parla un español de carrer, copa tota la cuina fent sopar per 20. Hem d'esperar veient l'espectacle de com treballa. Es cuiner profesional, ha estudiat tres anys a Barcelona, porta dotze a España i es dedica a acompañar a grups d'universitaris coreans pel camî. Tot un profesional. El seu sopar 8€/persona. El nostre 5,5€ tots tres, cuina en Javi (i renta els plats) i em diuen papi.
Demà allarguem l'etapa fins a Grañón (per consell del melillense-granadino).
Salut!
No comments:
Post a Comment