La nit la passo com puc. Es el millor matalàs que he trobat fins ara. La gent (o al menys uns quants) s'aixeca d'hora, jo també. A 1/4 de set surto, es fosc i la motxilla sembla buida, la roba! Haig de tornar, m'he deixat la roba estesa.
Resurto. Al poc veig una ombra ajupida. Un home dubta del camí. L'encoratjo a seguir (always west) i em segueix.
Alemany, parla be l'español i vol practicar, Thomas. M'acompanyarà fins a Grañón, després seguirà.
El camí no te pèrdua, ampla pista entre vinyes i conreus, ara al costat de carretera, ara no. Santo Domingo de la Calzada. Totes les visites son de pagament, fotos d'exterior.
El camí continua monotònic fins Grañôn. L'alberg està muntat damunt mateix de l'esglèsia. Matalassos prims a terra de fusta. Hi ha una visita sorpresa al campanari amb toc de les cinc inclós.
A les vuit sopar de germanor: llenties amb galets i formatge, amanida i flam.
Declino l'oració i em barallo amb el blog. Quan tornen recullida i neteja del menjador i plats a quaranta mans i bona nit.
No comments:
Post a Comment