caminant: Etapa 34.- Calzadillas de la Cueza

Al baixar a l'esmorzar de donatiu em trobo una caixa abandonada amb pastetes industrials i la màquina de cafè tipus oficines. Passo i me'n vaig al restaurant: muffin de xocolata i cafè amb llet 2 €.
Deixo aquest poble, que fa honor al seu nom, seguint el camí que va paral·lel a la carretera.
Els italians ja havien sortit, en Nacho, que ha dormit a la llitera de sobre meu, s'ha quedat dormint, i el cordovès...doncs no ho se, «ja m'agafarà --penso».
Paro a menjar en un àrea de descans situada al últim alt de la "Meseta", a partir d'aqui i fins a León tot pla.
Travessant Ledigos començo a trobar la gent que ha dormit aqui. Poc a poc el nombre de pelegrins augmenta i ja estem de romiatge.
Terradillos de los Templarios al que només li queda el nom del antic hospital templari que sembla va haver hi, paro a la font i engrapo llonganissa i formatge amb pa de dos dies (aqui no es llença res!) varius pelegrins/es paren a omplir ampolletes d'aigua, els que no saluden i cap endavant.
Porto bon ritme i els vaig passant de pocs en pocs, tornant-nos a saludar. Les fletxes grogues dels amics del camí acostumen a dur-te per davant els albergs i bars del recorregut. a les terrasses s'amunteguen pelegrins/turistes als que no els hi fa res agafar un bus fins el final d'etapa si s'escau. He deixat gent enrere que ja hi eren quan he arribat.
Trobo els italians prenent descans i begudes a Moratinos, salutacions de lluny i els deixo.
Arribada a Sahagún, la localitat més gran de l'etapa ("todos los servicios"). Davant l'edifici alberg de Peregrinos Cluny (municipal) ja hi han com vint o trenta persones esperant que obrin i no son ni les dotze.
El meu planning es arribar a Bercianos del Camino Real, alberg municipal, de donatiu i amb cuina. Paro a comprar. m'entreting xerrant a la carnisseria i quan surto els italians m'atrapen. Anem junts (però no barrejats), giro un carreró i em segueixen arribem a una plaça amb banc i font, perfecte! parem (a certa distància).
Com el que no vol la cosa els hi comento:
--Questa notte spaguettis a la riojana
Em miren estranyats però amb les orelles teses (spaguetti! paraula màgica), els hi ensenyo el paquet de pasta, m'estic preparant una "Song"ada.
I en macarreonic italià segueixo:
--Io cuinare espaguetti per sopare, he comprato le spaguetti, ceba --treient la ceba, ells reponen a cor:
--Cipolla
Trec el pebrot:
--Pebrot
--Peperone!
-- Tomato frito
--Pomodoro
--I xoriço
--Xoriço --desordenadament--, ma que sei xoriço?
Els hi ensenyo, miren, ensumen, discuteixen i arriben a un acord. Il Capo em diu que no havien cuinat en el camí, que era una nova experiència per ells i que si podien afegir-se. Comprarien el que fes falta. Quedem així, per sopar jo faria espaguetis a la Riojana.
Ens presentem, Giovanni, Giovanni, Giorgio, Pietro, Moreno...
--Moreno? --pregunto estranyat.
--Es un nom espanyol -- em respon, no el vull desenganyar.
Son del nord d'Itàlia, al costat (50 km) de Venècia. Ens fem fotos i continuem junts fins a Bercianos del Real Camino.
Pel camí se'ns ajunta un romà, no gaire ben rebut pels seus compatriotes i que ens deixa en un desviament alternatiu.
Arribem a Bercianos, el tros fins l'alberg, al final del poble, sembla més llarg que els últims 10 km, deu ser el sol. Hi ha cua per registrar-se. A preu de donatiu va el sopar i l'esmorzar. Avui no sopem espaguetis. Registrats, dutxats i amb la roba rentada i estesa em conviden a prendre una cervesa.
No hi han endolls per carregar el mòbil, bé, si que hi han però estan a petar.Sopar a les 19:30. Quan espero la benedicció de taula em surten amb un brindis: "buen camino i gracias por venir". La pregaria consta en una visió comunitària de la posta de sol des d'un turonet proper on només queda el pòrtic d'una antiga església.
Quarts de deu, a dormir. Porto tres jornades de més de 30 km, demà etapa d'aproximació de 28 km fins a Mansilla de las Mulas, per quedar a 18 km de León i poder-ho visitar descansat.