Avió fins dilluns res. Tren a les 10:37, arriba a BCN a les 18:47.
M'aixeco com sempre, m'acomiado dels italians, regalo coses i me'n vaig.
M'he deixat els pals, aquesta vegada no torno a cercar-los, el que si que cerco es un bar.
"El Jardín del Peregrino", demano un cafè amb llet, un sobao, un suc (natural) i un taxi, em donen el telèfon.
Repeteixo de café amb llet i sobao mentre arriba el taxi. A les 08:15 ja soc a l'estació, no hi ha bitllet de segona, agafo preferent. Espero dos hores.
El tren es un Alvia (com l'accidentat). En dos hores estic a Burgos, carai! en dos hores cinc dies, quina pèrdua de temps anar en tren! no he vist quasi res i he viscut menys.
Mirant per la finestra intento reconèixer el pobles per on he passat. A cops es veu el camí amb, sempre, algun pelegrí.
Viatge pesat malgrat les pelis que no miro, a 150 km/h, van passant les ciutats i les províncies.
Arribant a Zaragoza, el tren entra en una zona de maniobres on els eixos s'estrenyen a amplada europea, agafem via AVE i anem a 250 km/h.
El tren entra en via morta per deixar passar dos AVEs, re emprenent la seva marxa quasi immediatament, no els agafarà.
A les 18:20 estem a Camp de Tarragona i a les 18:50 Barcelona-Sants.
Metro i cap a casa. Sorpresa total, abraçades i petons i l'avi no s'ha trencat res però està fotut.
Bé, com no he arribat a Santiago, em considero en "Camino", de fet l'important no es arribar, pot ser el pitjor es fer-ho doncs et pots sentir deslliurat de les pràctiques apreses.
No estic trist, ha anat molt bé, el camí m'ha respectat i no ho he explicat tot.
Podria ser que abans d'un mes...
Ho recomano, com a mínim una setmaneta. Es un exercici espiritual personal, diria que necessari.
Aixó si, prepareu-vos si no voleu patir de peus.
Qualsevol consell, ja sabeu.
Salut! i gràcies pels recolzaments i el seguiment.
Ja m'estic pensant un altre.
Benvingut a casa company. S'ha fet curt aquest blog.
ReplyDeleteUna abraçada "camino"