Curiós nom i curiosa localitat. D'alguna manera em recorda Berbegal però amb moltíssima marxa, serà el comiat del quintos. I aixó que diuen que'ls comiats son tristos!
Serà que com amdós son en alt, els habitants viuen amb la tranquilitat de que no els enxamparà la crescuda dels mars.
Trobo l'estanc obert, compro una xocolatina per la informació ( no hi havia res mès d'interessant).
M'envia cap a Santo Tomás, està tancat.
Vull pujar al cap d'amunt per veure les vistes. Dos homes parlen amb la fornera, aquesta obra la fleca i em colo a comprar, bingo! Ja tinc sopar i esmorçar. Continuo pujant pel camî equivocat, però amunt es amunt i s'acaba a dalt. Brutal, no se si les fotos faran justîcia. Baixo a la colegiata, fan culte, em colo (2€), fotos. Retaules en fusta, una pasada.
Passeijo la bossa per tot arreu i me'n torno a l'alberg.
Fem el relleu amb la Montse i en Moja, nomès hi ha una clau.
I aqui el blog.
Soparem plegats i si la festa, que es aqui sota, sota sota, no ens deixa dormir ens afegirem.
Salut i bona nit.
Saturday, April 19, 2014
Bolea
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
Anims Xavi, si et falla la cama ja ho saps, "a pata coja",que pa ti no es na.
ReplyDelete