Impass

Salten les alarmes. Ahir tant content que me les tenia i m'aixeco mig clavat per un atac de ciàtica.
He preparat tot com per marxar, m'he fet una frega, he pres una aspirina i a esperar si fa efecte. Si a les deu (tot lo mès) no'ha passat em quedaré.
En fi, em faig vell (era una de les fites).
A 2/4 de vuit els hi soa el despertador. Suposo esperaven que jo hagués marxat. Marxo.
Surto a pas de rei (Juan Carlos s'enten), penso «ja s'escalfarà».
Paso un troç de muralla, enfilo el camí. Cada cop vaig mès lleuger però encara no puc seguir ni la fúnebre.
Mès i mès i mès. Al aaribar a la bassa (5,3 km) ja no em resento de res. A veure quant durarà.