Pertusa

Arribo a poc mès de les nou, es la una i encara estic esperant que m'atenguin. Mentre he resolt el problema amb el blog i m'he possat al dia.
El bar-botiga on donen les claus no ha obert fins a 2/4 de 12. Ja hi eren unes quantes veïnes esperant i jo. L'home, molt coix, ha de descarregar la furgona, mirar l'albarà, calcular els PVP i fer les etiquetes. Les dones entren i esperen al bar (l'habitació del davant), no prenen res, tot just arrepleguen les cadires a la porta i seuem en ordre de cua. Quan sembla que ja està tot, l'home puja a canviar-se les sabates al pis de dalt. Aixó em dona temps per averiguar on està el forn de pà, per cert, tancat.
Torno i em diu que faci una volta, en fi, 1/4 d'una i aquí esperant.
Com a curiositat el poble te una torre que la va fer construir Felip II pel bon tracte que va rebre en fer nit aquí estant de viatge. Jo no els hi penso fer cap!
Diuen que la va fer el mateix arquitecte que va fer l'Escorial. Es de planta hexagonal i els sants estan decapitats de quan la guerra.

Just quan començo a desesperar, m'arribo a la botiga des del banc de ferro del que ja tinc la forma, està atenent a l'ultima clienta. En un impass, on em sembla que no fa res, li comento de quedar a la tarda; havia parat per agafar el llapis de fer el compte, en mira i penso «ja l'he cagada, dos hores mès». Quan acaba em demana la credencial. Mentre vaig i torno (la motxilla ja està integrada al banc) ell ja està al bar, hi ha un client i, m'assabentaria mès tard, el seu nebot. El noi ha estat sempre al costat del tiet descarregant la furgona, endressant la botiga, esperant ordres... Després d'apuntar la meva filiació i sellejar, treu les claus d'un calaix i decideix que m'acompanyi el nebot. Menys mal que havia pogut desbloquejar el blog i l'eufòria de la fita era major que la mala llet que'm va agafar. El refugi tot nou. Vaig a dinar.

Super plat combinat 8€, gelat i café total 10,50. La gata del local seu al meu costat, els amos s'extranyen, sempre em passa igual. Arriba Wi-Fi gratis. El pa continua sense obrir. Fins a les cinc, em comenta una veïna. Torno al meu apartament. Els de les bicis d'ahir no em molestaran, m'han avançat just agafar el trencant del poble. --Treu una foto carinyo --li ha cridat ella. Ell bambolejant sobre la bici, enmig de la carretera, una ma a la càmara i l'altra al manillar, fa la foto. Ja han estat a Pertusa. Son 3/4 de sis, vaig pel pa. Tancat. Truco a la casa on m' han dit i espero. Sona una persiana, m'haig de separar de la façana per veure un home, de 70 i, treure el cap en zamarreta de tirants i cara d'adormit. Quines migdiades! Total li exposo la meva necessitat oferint-me a tornar mes tard o a deixar-ho correr. --Peor me sabria a mi dejarlo sin pan --es la seva resposta. Ja tinc pa. Passo per la botiga-bar, continua tancada. Bé soparé pa i xoriço. Faré un intent a les vuit (sense fe). Bingo! Obra a les vuit, no mès he hagut d'esperar 1/2 hora. Compro un paquet de melindros, un brick de llet i xocolata amb ametlles. Ja tinc per tancar el sopar i el desdejuni. Tanco la tele, m'empastifo i embolico el peu i a dormir.