Sortint de matí, havent descansat i esmorat bé a casa del meu cosí, deixo enrera la permanent ombra del castell, dirigint els meus passes cap els poligons industrials de les enfores.
Creuo un caudalós Cinca i comença el camí de terra cap a Selgua, país de cigonyes.
A fons, sobre una mola, es veu una localitat que podria ser el meu destí d'avui.
Pista pedregosa que et fa ballar els peus i llargues rectes sense ombra.
No comments:
Post a Comment