It's been a hard day's nigth

Després d'un agradable sopar (se'ns van fer les onze) vam decidir aprofitar les dos hores de son que quedaven fins el començament de la festa.
Malgrat l'assaig de l'orquestra i l'enrenou dels preparatius, em vaig adormir.
Va ser un dorms i no dorms amb somnis creuats amb cançons:...el hijo de la Doloreeeeeeees...tu querias que te dejara de quereeer i lo has conseguidooooo...tititititiritiiiiiii tirorirorarooooo ei! ei! ei! ei!...el 7, el 23, 74, siete cuatro, 22, dos dos...i nos dieron las diez i las once, las doce i la una, las dos i las tres...salta! salta comigo, yo digo salta! salta conmigo...xunda, xunda, xinda, xunda...( l'orquestra plegava a les quatre). A 3/4 de sis m'aixeco.
Vaig haver de desplaçar un grup de gent que havia invadit la sala-menjador-cuina-dutxa-lavabo-taça esbiaixada apelant la intimitat, no em va costar gens. Net i esmorçat, faig la motxilla i surto per la porta de la festa (logística de la clau única). Em despedeixen com un heroi que va a la guerra: "peregrinooo, buen caminoo!
Sortint em trobo Venus descansant sobre la mutanya. El Gratán està adormit, aprofito i m'escapo.