Avui els meus peus ja semblaven germans encara que no del mateix pare (ahir eren cosins llunyans).
Amb la fredor de l'ungüent al peu surto a deixar les claus i cap el parc infantil. Ahir, anés per on anés anaba a para al parc, avui m'ha costat deu minuts de voltes, la lògica de l'orientació no funciona en aquests pobles, la dispocició dels carrers.no ho permet.
Dos lleons em despedeixen i, creuant el riu, des del pont actual es veuen les restes del pont romà.
El sol m'enxampa a ritme de "j'ai t'aime..., moi non plus", ja les mes lentes son marxes fúnebres i no hi ha per tant.
Sembla que el moviment li va bé a la cama, no dol, molesta.
He sotit dopat (aspirina).
No comments:
Post a Comment