Etapa 14.- Pueyo de Fañanás - Huesca

El responsable del bar (que ho es també del alberg) em va servir un café amb  llet a les 7, com haviem quedat. El relotge de l'esglèsia també vol despertar (de 12:00 a 6:00 no toca). Val  a dir que sona 10 i 5 minuts abans.
Ja se per qué m'esperaven, ell em va veure des del tractor i va trucar a la dona.
A les quatre del matí m'havia fet una cura amb gel i aixó sembla definitiu, no m'en resento res de la cama (miracle?).
Fa fresca. Veig una guineu just el temps que ella em descobreix. La cançó del dia "I will survive (Gloria Gaynor)" Passo el riu Guatizalema (ui!, igual que el carrer del me cosí, i jo que em pensava qu'era un riu mexicà.
Arribo a la localitat de Ola, quasi  totes les cases teen el blassó de la familia al sobre porta, i el que no ho te s'ho inventa. Esmorço i em tallo, no res, poquet, però a la punta  del dit.
Segueixo xuclant-me el dit a intervals.
Com no para, arrenco uns fulla i m'embolico el tallet. A l'estona la vista se'm nubla, sento com un mareig. «Serà la fulla --penso». En mig d'un torbellí d'estrelletes veig al Morfeus rient, «hauria d'haver pres l'altra pastilla», ve cap a mi i em comença a aplaudir la cara. --Quítese de ahii, hombre, que no me deja pasar con el tractoor. Un homa amb un mocador amb nussos sota la boina em palmeja la cara per tornarme la consciencia. Li explico el qué. --Y a quién se le ocurree. En fi, la fulla l'he perduda, el dit no sangra i amb aigua i una taronja recupero el tó. Vaig mirar d'endevinar la planta però no la vaig reconeixa mès. El que si reconec son les Tres Sorores (Google), les fotografio i m'acompanyen una bona estona.
Poc després d'un camp vallat (?), apareix Huesca. Cap avall.
Aribant em topo amb el monasteri de Santa Maria de Salas. Segons es diu, en Jaume I otorgava protecció especial als pelegrins que fitxessin aquí. Veig cotxes de gama alta aparcats al davant amb sospitossos xofers guardant-los. «Serà una boda --penso».
S'està celebrant una misa en culte ortodox. Els ritmics baixos de les pregaries del oficiant, de negre, eren la base sobre la que quatre veus angelicals contestaven armoniosament. Eren dones, de negre.
Un dels xofers es va col.locar una estona darrera meu. Va marxar en adonar-se de la meva innocuïtat.
Continuo cap a l'alberg. Dino al Volante (paella, dijous, fritanga de peix, pudding i café), concordat amb la Santa Seu 9€.
Arreglo el blog, em desperto i tinc companyia, una parella Montse i Moja. Després els sento parlar català.
Volta per Huesca que no he estat mai.