Ens haviem quedat a la bassa. Després m'assavento que es pot vorejar pels dos costats (obvi), jo he escollit el mès bonic (el llarg). La bassa es diu "Alberca de Cortés" i està al costat de Chimillas, localitat on paro a esmorçar.
Amb la fredor de l'aturada, la ciàtica sembla que vulgui atacar de nou. Menjo molt ràpid (mès de lo que ho faig normalment) i començo a moure'm. No m'he tallat (oeee!) i la ciàtica abandona (taules). Penso que no em podré tornar a aturar en els propers di-set quilòmetres.
Mentre, a la Sierra de Guara, un penyal imponent sembla observar-me. M'acompanya silenciós, insistent. Cada cop que aixeco el cap es allà. De fet, tret d'alguns gossos cridaners, àligues cercant i un parell de ramats d'ovelles, no hi ha res mès en tot el camí. Nomès m'ha saludat un pastor.
Els camps de blat semblen un mar verd encalmat, el fluix vent dibuixa un suau onatge que'ls recorre.
Veig una possible ombra de lluny. En un cop d'insensatesa m'aturo a menjar en quan arribo. Si em quedo clavat no moriré torrat. El sol es de foc.
Cap problema, com (anava a dir nou) de segona mà, ben cuidat. Prenc situació 6 km en línia recta, segurament seran vuit.
Paso per una casa-castell amb un cartell de "finca particular, perros peligrosos sueltos", ni un bup.
Ja feia estona que veia el poble, però les rectes assolejades que'm porten fan que no es mogui de lloc. El penyal continua observant-me.
Quan penso que hi arribo, pujada! Apa, amunt!
El poble es una festa: comiat de quintos.
Bar Casa Rufino, clau, refugi, dutxa, rentada i Casa Rufino, a dinar. Havia pactat un preu, 11€ (s/14€).
Migdiada fins l'hora del passeig.
Em desperten cops a les portes. Son la parella d'ahir que acaben d'arribar. L'entrada del alberg es sala-menjador-cuina-dutxa-lavabo tot d'una. Nomès la taça queda una mica esbiaixada.
Me'n vaig a veure que trobo per sopar i esmorçar.
Ah! El penyal es diu Gratán.
No comments:
Post a Comment