Etapa 13 (bis).-

Pertusa-Pueyo de Fañanás Al arribar a Antillón, per la calçada romana, m'aturo a menjar. Sis quilòmetres en hora i mitja,no està gens malament. Em despisto i em menjo cinc quilòmetres d'asfalt, que no tocaven, em perdo dos ermites i el camino. Tot aixó arribant a Blecua. Consulto el GPS, aplico intuició i trenco per un camí de terra cap el sud. Dos quilòmetres mes endavant retrobo les fletxes, no estava tant lluny. Arribo a una cruïlla i, com la caputxeta, agafo el camí mès llarg (soc el meu propi llop). Faig una foto panoràmica dels pirineus encalitxats. Unes d'aquelles muntanyes han de ser "Las tres Sorores" (també títol d'un llibre d'en Ramón J. Sender, per cert, del mateix poble que la meva mare), no se quines son, les fotografio totes. Tinc un arranc de intuició i em perdo (2 km mès). Faig una fletxa amb pedres per que no caigui ningú mès. Els quatre últims quilòmetres molt feixucs. La cama es comença a queixar, si aminoro la marxa es calla. Trec una marxa fúnebre per marcar el pas (La Primera de Chopin). L'explanada de secà amb un sol esplendorós i una temperatura fora del normal fan que se m'acabi l'aigua. En tinc mès però em fa mandra, ja falta poc. Veig pobles en la distància i desitjo que no siguo cap d'aquells. Una obra civil que no respecta el deret de pas em fa donar un altra volta. Ja desespero i... Pueyo de Fañanás! Haig d'anar poc a poc per no passar-me'l de llarg. Sembla que m'estiguessin esperant. Claus, dutxa, plat combinat amb amanida, postre i café. Hem quedat per repetir per sopar (sopa i llom), vrure el partit i fer comptes. Rento la roba i " al sobre", tres horetes. Sopo i veig el partit en companyia (total quatre). El Barça no perd el costum de perdre. Desolació al 75% (un merengue). Ungüent, bena i a dormir. Bona nit.